Andtratx Port – Port de Soller

24,5 milles Què és la bellesa? On és? No puc respondre, però sé que aquí està, a la costa nord de Mallorca. Arribem a 1/3 de la nostra circumnavegació. La Nova Caterina és un vaixell meravellós. En l’última etapa amb vent favorable i mar picat vam poder navegar sense parar i amb plaer, recorrent la meitat de la Serra de Tramuntana. Som amarrats per uns dies a la badia del Port de Sóller. 01 El 31 d’agost iniciàrem la tercera etapa. Des del port d’Andratx a Sant’Elm hi ha només 3,5 milles nàutiques (6,6 km), però com diuen al mar, a sobrevent, es duplica la distància i triplica el temps. Sortir de la badia d’Andratx a rem és deixar la bogeria dels lladres ridículs que han devastat un dels millors ports naturals de la Mediterrània. VM1 VM2 VM3 Les imatges parlen per si mateixes. La tristesa és la dels últims alcaldes de Port d’Andratx, ara a la presó, a costa de les butxaques dels espanyols. Aquests delinqüents tenen, en desenes de bancs, uns quants milions d’euros. Devasten i prenen desenes d’hectàrees de terra i només romanen cinc anys a la presó pee després gaudir dels seus furts. Es un ecocidi i com a tal han de ser castigats. És igual o pitjor que un genocidi. Potser pitjor, perquè durant segles resta recursos als animals i als homes. Polly Higgins, (stop ecocide) al Regne Unit està tractant d’aprovar la llei al parlament europeu. Deixem enrere la misèria i el ridícul dels rics pobres i end dirigim al Cap d’Andratx amb fent bordes gairebé plans (mapa de RunKeeper); ja som fora, en el blau. Dragonera és una bella illa que ara és una reserva natural. Hi ha una font d’aigua d’on han begut pirates i contrabandistes. Quantes illes d’aquest mar de rostres similars. Mar de muntanya i alpinistes. La Catalina llisca a la dreta en les ones però anar cenyida no és el seu pa. Remar fóra més ràpid al llarg de la costa, on una lleugera corrent ens ajudaria. Seguim, i al final fem gairebé 11 milles en 5 hores. Les dues últimes hores a vela i rem, i tot seguit només a rem. Gràcies Sebastià Vidal (Barques de Fusta) que has construït els rems. Són molt bonics i equilibrats. Remi La petita badia protegida de Sant’Elm té aigües cristal · lines, una gran i una petita illa protegida. Fa molta calor. El vent ha disminuït.Sant Elm Ens vam amarrar al moll i baixar fins a terra. Aquí no hi ha més pirates i contrabandistes sino tan sols el turisme habitual. Les cases no són tan horroroses com les d’Andratx, sino baixes i suaus. Tan sols hi ha un petit desastre al bell mig de la platja. La gent és prou cortès i no pas grollera. Cal una mica de temps per obrir el cor a la gent. Estan cansats dels turistes. El pa guanyat en tres o quatre mesos és un pa pesat. Els idiomes que es parlen com de plàstic estan tan lluny de la llengua de l’illa. Les quatre dones mallorquines assegudes a la taula a del costat, en un restaurant turístic però buit i amb vistes al mar, estan cridant, com per a què la gent senti que hi ha la seva llengua, que no mor. Aquí a Mallorca, on viuen aproximadament un milió d’habitants, gairebé una quarta part són ara estrangers, i els habitants locals no han abandonat la llengua mallorquina. Ni tan sols durant el règim de Franco, tot i havent estat prohibida. Un idioma fàcil per als que sap llatí, l’occità, el català, i fins i tot una mica de francès. Tot i que no sona bé, s’obre massa i pocs són els que el parlen bé. En el sentit de l’elegància. Però igual que tots els idiomes bastards es comunica millor amb el vent, des de la distància i en l’adversitat. I amb la presència d’extrangers o d’invasors. Fins i tot si d’ells, llavors, inevitablement, es pren alguna cosa. Eventualment Proust va dir que hi ha més homes que idees. Sovint ens copiem. DavidLa posta de sol és bonica aquí. Onde e DraganSom amb els no stress amics, la Mika i el Dragan, el nostre fotògraf que va arribar de Golubac, Sèrbia, un bonic poble a la vora del Danubi, on el vaig conèixer durant el meu viatge a rem i vela de Londres a Istanbul. Petits vaixells que van i vénen a la badia. Molts fan de ‘Caronte’ i juguen a ser pescadors. De què? Son els vaixells d’arrossegament de les profunditats de la costa d’Andratx, ara devastada. Tristament hem de continuar. Abans de tornar al vaixell cerco un lloc per dormir. Tot està ple i a cap dels locals se li acudiria oferir-me un lloc… no és com al llarg del Danubi, on l’hospitalitat era sempre meravellosament exagerada. Ni tan sols puc desplegar el sac de dormir, ja que alguns borratxos van fer desastres en el passat i dispararen la cacera policial ALS vagabonds nocturns. Mika m’ofereix un seient a la cabina del Nautiluca. Pujant a la seva diminuta embarcació pneumàtica caic a l’aigua, i per no mullar el telèfon, que sempre guardo estúpidament a la butxaca esquerra sense estoig ni protecció per a l’aigua, m’aferro a una amarra i després la mà de Hans. Sento una fiblada. Crec que el lligament de l’espatlla s’ha trencat. Fa anys, en una caiguda a la neu vaig patir una fractura de clavícula, i el tendó esfilagarsat esperava aquest moment per rendir-se. Almenys vaig salvar el telèfon. Dormo malament, amb una ressaca persistent, doncs sóc paral · lel al vaixell que em rebrega tot colpejant-me l’espatlla allà on em fa més mal. David arriba al matí següent a recollir-me i tot seguit comencem, amb Dragan, uns quants cops de rem. Ben aviat un vent de l’oest nord-oest ens diu que potser podem arribar de forma ràpida i sense suar al Port de Sóller. Paese Paese David La Serra de Tramuntana sempre inspira temor entre els mariners.La Sierra de Tramuntana incute timore Fins i tot avui en dia. Els prop de 60 quilòmetres de Sant’Elm a Port de Pollença tenen alguns ports de refugi, a la pràctica només n’hi ha un de veritable i segur, i algunes badies que només són bones per a petites embarcacions. Lasciamo l' isola di dragonera Deixem Dragonera a l’esquerra i entrem immediatament al món de la vertical verda de la Serra de Tramuntana. És espectacular. A gairebé mil metres sobre el nivell del mar hi ha pobles de muntanya com Banyalbufar,Banialbufar Valldemossa, Estellences, marcant amb les seves línies de terrasses per les oliveres i tarongers, els costats d’aquestes parents gegantines. Els boscos de pins són exuberants. Arribar aquí no és fàcil i és per aquesta raó per la que es va salvar la costa. Naveguem a vela, navegació només. El motor no està present en el nostre vaixell. David és feliç. A vegades és una mica tens quan el vent refresca. Una onada de popa és millor que una la proa i volem al nostre destí: Port de Sóller. Entrando a Port de SollerNo cal esperar molt de temps. En aquest mar blau profund de la vela, deixant una estel.la blanca. Mantenim una molt bona mitjana per a un llaüt de 5 metres. David pilota amb habilitat i prudència. Mai un fermall, un error. És un bon mariner. Prudent i amb visió de futur. Ell prepara la Nova Catalina amb cura i amor, i ella ens retribueix. Amarrem després d’una mica més de 5 hores i 24,5 milles de navegació, de les quals gairebé una hora i mitja anem a una velocitat reduïda per entrar i sortir del port de Sant Elm. El port que realment m’agrada. Una espectacular entrada, entre penya-segats de roca fosca hi ha dos fars per marcar l’entrada de la badia natural. Quina alegria arribar-hi navegant! Preciosos vaixells de fusta, les muntanyes al voltant, i després una rebuda de luxe: el personal del port públic ens espera amb amabilitat i professionalitat. Com ja havíem experimentat al Port d’Andratx. Gràcies a IB Ports de Balears. Abraçada a David i Dragan, qui, com jo, Han estat el llast gelós. David ho ha fet tot sol. Una gran lliçó de nàutica. Moltes gràcies a la Serra de Tramuntana, al David i a la Nova Catalina. Ha estat una etapa fantàstica. Gràcies a Eulalia Valldosera por la traducciò. Salutacions des de Mallorca, Giacomo